FacebooktwitterlinkedinmailFacebooktwitterlinkedinmail

Sovint, per a fer control d’aforament, s’utilitzen sistemes automàtics de comptatge de persones que ofereixen una fiabilitat i precisió molt baixes i, normalment, això passa perquè el marge d’error estimat no es calcula correctament.

 

Per exemple, es pot pensar que utilitzant un comptador de persones amb una fiabilitat en el comptatge del 95% en un esdeveniment on s’hi esperen, posem pel cas, 50.000 persones, l’error màxim esperat serà de +/- 2.500 persones (que surt de multiplicar 5% per 50.000). I pot ser que aquest marge resulti acceptable. El problema però és que l’error serà, amb molta probabilitat, el doble com a mínim. I és que en recintes grans com el que ha d’acollir un esdeveniment multitudinari, els comptadors de persones es posen als accessos per on els visitants entren i surten. Si, pel contrari, els comptadors es posessin de manera que cobrissin tot el perímetre de l’emplaçament, la inversió seria descomunal. D’altra banda, si s’optés per utilitzar les càmeres de seguretat per a fer el comptatge automàtic, la resolució de la imatge no permetria una fiabilitat com l’anunciada. En aquests casos, en els quals els comptadors es posen als accessos, l’error no s’ha d’estimar sobre l’aforament esperat, sinó sobre el nombre total d’entrades i sortides que els visitants faran perquè hi pot haver una equivocació cada vegada que algú entra o surt. Si tenim en compte que en un esdeveniment multitudinari com ara un concert, cadascú entrarà i sortirà una vegada, com a mínim, l’error esperat serà de 5.000 persones (5% * 100.000 entrades i sortides) en comptes de 2.500. És possible que aquesta xifra ja no resulti tan acceptable. Però a més a més, hem de tenir en compte que és molt probable que els visitants, almenys una part, surtin del recinte per tornar a entrar més tard. Suposem que la meitat dels assistents d’aquest esdeveniment un cop dins el recinte, surt per tornar a entrar més tard. En aquest cas, tindrem un error esperat de 7.500 persones (5% * 150.000), la qual cosa representa ja un 15% del total d’assistents esperats.

 

En definitiva, l’error esperat serà major quant més moviment hi hagi d’entrades i sortides, i això s’accentua especialment en espais petits que tenen molt de trànsit en ambdós sentits, com per exemple, les andanes de metro. Si imaginem una andana amb una capacitat de 200 persones, per on cada minut n’entren 20 i que cada 5 minuts arriba un metro d’on baixen fins a 100 passatgers, l’error esperat amb un comptador que ofereixi una fiabilitat del 95% pot arribar a ser de +/- 120 persones al cap de només una hora de funcionament. En una situació així, l’ull humà oferiria moltes més garanties que no pas el comptador de persones. De fet, en espais petits com les andanes de metro o les sales de reunions, segurament l’opció més raonable sí que és la de cobrir tot el perímetre amb comptadors. En aquest cas, l’error estimat sí que s’hauria de calcular sobre l’aforament mig esperat.

 

És crucial, doncs, entendre molt bé com es calcula l’error dels sistemes de comptatge per tal de ser conscients de l’afluència màxima que es pot tolerar sense assumir riscos.