FacebooktwitterlinkedinmailFacebooktwitterlinkedinmail

 

La gent cada vegada va menys als museus: un estudi de la NEA¹ i aquest article al The Guardian analitzen la davallada de visitants en països com els Estats Units d’Amèrica i el Regne Unit.

 

No obstant, el ritme de visitants als museus i centres patrimonials de Barcelona no ha parat de créixer en els darrers anys: des del 2010 i fins el 2016, les visites han augmentat en un 49%, passant dels 17’5 milions als 21’6².

 

Tot i les bones xifres de visitants totals a Barcelona, la realitat és desigual entre els diferents centres: La Sagrada Família, La Pedrera o el Museu del Barça, que s’enduen una part molt important del pastís perquè representen punts emblemàtics d’atracció turística, han vist augmentar significativament el volum de visitants, i això ha marcat la tendència general del sector.

 

Altres centres que poden presumir de mantenir un volum equilibrat entre públic estranger i local, com el MNAC, també han aconseguit millorar la seva xifra. Però la veritat és que no tots els centres poden dir el mateix. De fet, des del sector, la situació des del punt de vista social no es considera satisfactòria, tal i com apunta el gestor cultural Xavier Fina en aquest article del diari Ara, que considera que “hi ha l’assignatura pendent del vincle amb la ciutadania”.

 

Que el públic local deixi d’anar als museus podria explicar-se per un creixent desinterès per l’art i la cultura. O podria explicar-se per un fenòmen molt més transversal i evident: a la gent cada vegada li costa més sortir al carrer. En un món on es pot comprar qualsevol cosa o menjar de restaurant des del sofà de casa, és d’esperar que moltes persones no abandonin la comoditat de la llar si no és per gaudir de quelcom més interessant que un pur tràmit. Visitar un lloc avui, doncs, hauria de ser sinònim de poder viure això que s’anomena ‘una experiència’.

 

Fixem-nos, per exemple, en els centres comercials: després d’anys d’acumular davallades de visitants, molts d’ells han deixat de ser espais on simplement s’acumulaven botigues per a convertir-se en centres lúdics on la gent pot anar, fins i tot, al gimnàs. Llocs on, en definitiva, la gent pot fer moltes més coses que les que podria fer a casa.

 

És just atribuir un grau més de complexitat en el replantejament que han de fer els museus i centres patrimonials en aquest món digitalitzat i és que es tracta d’organitzacions amb una profunda vocació de servei a la societat que no poden ‘simplement’ focalitzar-se de forma exclusiva en la demanda. Els museus no poden actualitzar-se sense afrontar el perill de la mercantilització.

 

En qualsevol cas, millorar l’accessibilitat dels museus i centres patrimonials és també una qüestió de supervivència i, afortunadament, existeix un ampli ventall d’opcions per a aconseguir-ho que giren al voltant de l’anàlisi del comportament del públic i que en cap cas van en detriment dels criteris de valor artístic i de funció social. Per exemple, comptar persones per a analitzar els ritmes d’afluència i reduir les cues i els temps d’espera és un primer pas molt important que poden fer els centres per a millorar l’experiència del visitant. Qui voldria moure’s de casa a canvi de patir cops de colze i aglomeracions?

 

Valorar l’acollida de les diferents exposicions temporals a partir del comptatge automàtic de persones i dels temps de visita és també una mesura important que es pot fer amb l’objectiu de millorar la priorització de les diferents propostes artístiques. I encara més, analitzar els recorreguts dels visitants és una eina que permet millorar la disposició dels elements.

 

En els darrers mesos, molts museus i centres patrimonials del nostre país estan incorporant la tecnologia necessària per a entendre el comportament del visitant de forma objectiva i no intrusiva: el MACBA, el CCCB, el Palau de la Música, l’Hospital de Sant Pau o el Teatre – Museu Dalí de Figueres en són només alguns exemples i nosaltres estem molt contents de poder-los ajudar en aquest procés.

 

¹ National Endowment for the Arts (agència federals dels Estats Units d’Amèrica)

² Font: Ajuntament de Barcelona, Visitants dels museus i els espais d’exposicions de la ciutat de Barcelona