FacebooktwitterlinkedinmailFacebooktwitterlinkedinmail

Sovint la tecnologia ens desborda: se suposa que ens hauria de fer la vida més fàcil, però moltes vegades ens la complica. Passa quan ens intentem adaptar a ella en comptes d’intentar adaptar-la a nosaltres, a la nostra manera de fer les coses. És fàcil deixar-nos endur per la imaginació pensant en tot el què aquesta ens podria brindar. I és que la necessitat d’incorporar les noves tecnologies a les empreses es repeteix com un mantra, però si aquesta idea no va acompanyada d’un anàlisi previ que permeti entendre amb quins objectius s’ha de fer això, l’esforç serà inútil i es perdran molt temps i molts diners. Sovint aquest enfocament s’associa amb la creativitat i la innovació, recompensant quelcom que, si no va acompanyat de res més, és simplement un mal hàbit. Definir prèviament els objectius que es pretenen aconseguir amb la incorporació de nova tecnologia és, doncs, bàsic, però gens trivial, ja que aquests han de ser específics per a cada empresa.

 

Si ets una empresa proveïdora d’alguna tecnologia innovadora, sovint hauràs d’ajudar als teus clients en aquest procés previ, que té més a veure amb l’anàlisi de processos, per tal de proporcionar un bon producte o servei. Si evites ver això, és probable que acabi passant el següent:

 

– Que se sobre-dimensioni la tecnologia (ja sigui incorporant funcionalitats “extres” que mai es faran servir o bé involucrant a departaments o usuaris que no utilitzaran l’eina), la qual cosa farà que una bona part de la inversió hagi resultat inútil;

 

– … que el projecte quedi a mitges al veure l’empresa client que els esforços que està fent no tenen una finalitat i, per tant, uns beneficis clars;

 

– … o bé que el projecte s’acabi assemblant a un viacrucis amb canvis constants, suggeriments d’última hora i calendaris interminables que de ben segur faran que client i proveïdor acabin farts l’un de l’altre.

 

Com en tants àmbits, i tal i com apunten els amants del mètode Agile, aquí també es pot aplicar el principi de Pareto, potser no literalment, però sí de forma aproximada: el 80% dels usuaris utilitzen el 20% de les funcionalitats d’una eina. Així doncs, abans de qualsevol implantació tecnològica, convé saber molt bé què necessita el client per tal d’oferir quelcom realmente útil. Si parlem concretament de tecnologies de la informació, això es tradueix en el següent:

 

– Entendre quins beneficis ha d’aportar l’eina i si n’hi ha més d’un, prioritzar-los. Això sembla molt evident, però no sempre ho és, sobretot quan hi ha involucrats diferents departaments.

 

– Concretar les funcionalitats i els indicadors que resultaran més crucials a curt termini.

 

– Definir com convé visualitzar aquests indicadors (almenys en el cas que el proveïdor estigui obert a customitzar l’eina).

 

I a l’hora de la implantació, convé que aquesta es faci de manera escalonada, prioritzant allò crucial i amb un feedback continu del client (mètode Agile). Sovint passa que les empreses es van engrescant. Això no té res de dolent, sinó tot el contrari, quan passa d’una manera escalonada, però si es descontrola, és a dir, si es comencen a implementar funcionalitats no prioritàries o inútils, proveïdor i client es trobaran en qualsevol dels 3 culs de sac que descrivíem més amunt.