FacebooktwitterlinkedinmailFacebooktwitterlinkedinmail

Molts de nosaltres recordarem aquelles imatges fantasmals que ens retransmetien programes com Salvados – especialment durant els primers anys de la crisis – en les que apareixien obres públiques faraòniques pràcticament buides de ciutadans, passatgers o usuaris i on els nostres comptadors de persones s’haurien mort d’avorriment. Aquestes obres podien prendre la forma d’aeroports, estacions, vies de tren i, inclús, centres tecnològics, però en innumerables casos no havien nascut per satisfer una clara demanda. A part de generar una pila infinita de ciment inútil i d’edificis a mig fer, amb els seus corresponents deutes i costos de manteniment, sembla que la bogeria també hagi servit per gravar en el més profund de la consciència ciutadana la necessitat d’apostar per un ús més racional i social de l’espai. Les passades eleccions municipals espanyoles van servir per demostrar l’existència d’una nova tendència, sobretot a les grans capitals, que advoca per un urbanisme que connecti amb la gent, que entengui millor les dinàmiques dels ciutadans. Aquesta tendència no només es va veure en els resultats de les eleccions – dels quals es pot deduir una aposta per un cert canvi de paradigma en vàries de les capitals més grans – sinó durant la pròpia campanya, on l’ús de l’espai va cobrar especial rellevància als debats electorals.

 

En aquest sentit, vegem quins són els eixos d’acció que es van debatre al llarg de la campanya i qua al nostre entendre haurien de prioritzar-se de cara a construir les ciutats del futur:

 

– Avaluar les inversions segons ratis cost-benefici, tenint en compte termes socials i ambientals
– Potenciar l’ús del transport públic a la vegada que es fa més eficient, adaptant el servei a la demanda real
– Suavitzar l’impact turístic, evitant que es generin aglomeracions en punts concrets i distribuint la presència de turistes al llarg de la ciutat
– Restar protagonisme al vehicle privat introduint mesures com el peatge que funciona a Londres
– Racionalitzar la despesa energètica, apostant per sistemes intel·ligents que funcionen sota demanda i per sistemes de sensorització que permeten conèixer l’entorn en temps real (places de pàrquing buides, nombre de persones presents, nivells de concentració de CO2,…)

 

Treballar en aquesta direcció requerirà fomentar la participació ciutadana en les preses de decisió urbanístiques, però també apostar per obtenir dades que permetin entendre les dinàmiques reals dels ciutadans – fluxos de persones, colls d’ampolla, factors que afecten al comportament quotidià, etc. – i poder actuar en base a informació objectiva. En definitiva, creiem que la tecnologia hauria de servir perquè les ciutats del futur puguin ser més participatives i més intel·ligents.