FacebooktwitterlinkedinmailFacebooktwitterlinkedinmail

Col·laborar amb l’exposició Big Bang Data del CCCB ens va fer especial il·lusió perquè representava acostar per primera vegada la tecnologia de Counterest al ciutadà. El fet d’establir un diàleg directe amb ell ens ha obligat a defensar molt bé per a què s’utilitzen les dades que ell genera. Es tracta de respondre a la pregunta ‘Per què em comptes?’. Sembla molt obvi, però massa sovint la recopilació massiva de dades sembla una finalitat en sí. No obstant, l’únic objectiu que té sentit és convertir aquesta informació en un millor servei. No és només el que és just sinó que és l’única manera que els ciutadans estiguem disposats a compartir les dades que generem.

 

Ara que la primera edició del Big Bang Data del CCCB ha arribat a la seva fi, a Counterest tenim clar que la nostra col·laboració només pot acabar d’una manera i és tancant el cercle. És a dir, volem aprofitar la oportunitat que hem tingut d’acostar la nostra tecnologia als ciutadans no només per dir-los que els comptem i ensenyar-los com ho fem, sinó també per compartir amb ells el què hem observat i la utilitat que pot tenir tot això.

 

I així doncs, què sabem?

 

L’exposició ha atret al doble de dones que d’homes (un 65% i un 35% respectivament). Aquest tipus d’informació permetria dissenyar i llençar comunicacions segmentades i, per tant, més eficaces per aconseguir més visites.

 

Hem vist que a mesura que avançava l’exposició, el nombre de visites diàries anava augmentant progressivament. De fet, l’últim dia de l’exposició fou el més concorregut de tots, amb quasi 3.000 visites, més del triple que la resta de diumenges de mitjana. El boca-orella i la sensació que s’exhaureixen les oportunitats per veure l’exposició en són les explicacions més plausibles. Preveure aquesta tendència permetria, per exemple, reforçar el personal d’atenció al client i evitar cues.

 

Quan hi ha hagut més gent visitant l’exposició, el temps d’atenció a les obres ha disminuït. Per exemple, els dies més concorreguts la gent estava davant la pantalla de Counterest durant 16 segons de mitjana, mentre que els dies menys concorreguts s’hi estaven 21 segons. No obstant, el temps total de la visita s’allargava lleugerament si l’exposició estava més concorreguda (per exemple, un 13% els caps de setmana). Aquestes dades són molt útils a l’hora de valorar la idoneïtat de canviar la disposició dels elements. Així, es poden intercalar les obres que generin més aglomeracions evitant que una major concurrència afecti la qualitat de la visita.

 

El fet de permetre l’entrada gratuïta (cosa que passa cada diumenge a partir de les 15h) ha representat, sens dubte, una fórmula molt efectiva per incrementar les visites a l’exposició. Concretament, les visites els diumenges a la tarda es multiplicaven per 3 respecte les del matí, mentre que els dissabtes, per exemple, s’incrementaven tan sols un 34%.

 

D’altra banda, observem un altre patró que pot resultar més curiós: puntes de visites els primers diumenges de mes, un 84% respecte la resta de diumenges. És probable que el fet que d’altres museus de la ciutat obrin gratuïtament aquests dies hi tingui relació.

 

Hi va haver una anomalia el 6 de juliol, era primer diumenge de mes, però les visites no van ser les esperades (es van quedar un 40% per sota). La correlació amb variables externes (meteorologia, esdeveniments a la ciutat, …) ens indica clarament que la caiguda de visites d’aquell diumenge es correspon a una altra anomalia: una ‘treva meteorològica’. Enmig d’una quinzena de mal temps, aquell diumenge fou l’únic de treva i així ho van pronosticar la majoria de previsions meteorològiques.